COORDINACIÓ I TESTOS
És la capacitat de regular, amb precisió i eficàcia la intervenció del cos en l’execució de qualsevol habilitat motriu. Engloba els conceptes de precisió (velocitat i direccionalitat), d'eficàcia (resultats intermitjos i finals), d'eficiència (en l’ús de l’energia nerviosa i muscular) i d'harmonia (dels nivells i canvis de tonicitat muscular necessaris), sent així la base de l'acció. El fonament és el sistema nerviós central.
Existeixen dos tipus de coordinació:
- Coordinació dinàmica general: responsable de l’ajust de la globalitat de tots els segments del cos.
- Coordinació segmentaria (específica): permet relacionar un element i una part del nostre cos. El sentit de la vista és essencial en la seva execució (coordinació entre l'ull i la mà, el peu i el cervell).
​
Crec que, durant la etapa d'or (6-12 anys), hauria de ser obligatori realitzar tres classes a la setmana, com a mínim, d'educació física centrada únicament en la coordinació del cos. Molts nens i nenes que no han realitzat esport, els costa molt córrer, llaçar pilotes, atrapar objectes a l'aire... Tot i que pugui, a vegades, haver components genètics o disfuncions, la majoria de cops és per aquesta insuficiència en educació motriu. Per evitar aquesta disfunció en la coordinació, que pot comportar tensió nerviosa, un menor nivell d'aprenentatge i automatisme, pitjors segments corporals..., la formació dels educadors ha d'estar estretament relacionada amb la motricitat. S'ha d'entendre que la salut física no consisteix únicament en anar al metge per veure si tenim alguna malaltia. La salut física i mental s'assoleix quan som capaços de fer les accions i tenir les capacitats motrius en un bon desenvolupament.
​
Les variables per construir activitats de coordinació són les variacions en l’execució del moviment, la combinacions de moviment que poden ser successius, d'execució de segments creuats o simultanis amb segments corresponents, variació de condicions externes, variació d'execucions temporals i tasques en estat de fatiga.
Alguns exercicis per desenvolupar la coordinació dinàmica general són la salts de tot tipus, exercicis d'oposició amb companys, desplaçaments amb implements, combinació de desplaçaments amb ritmes i velocitats... Per altre banda, per desenvolupar la coordinació segmentària (específica) es poden fer exercicis com ara combinar alçades, velocitats, trajectòries, colpejos amb diferents parts del cos, exercicis òcul-peu, òcul-mà i òcul-peu mà, òcul-cap...
transportistes pandèmics
Durant la sessió pràctica 11-12 de divendres, s'ha aplicat la teoria en referència a les capacitats motrius. El nostre grup, els Saltimbanquis, hem decidit fer l'activitat proposada per en Sergi, tot i que cadascú havia fet una amb cada capacitat motriu. L'activitat d'en Sergi estava enfocada en l'equilibri, treballant a més el control i maneig d'objectes, tal i com es pot s'explica en la fitxa i es veu en el vídeo.
Gràcies a la tècnica per donar feedbacks del TAG, s'han pogut extreure els següents comentaris de millora.
T: tell something you liked.
A: ask a question.
G: give a suggestion.
​
- T: s'ha trobat molt original que s'utilitzessin rotllos de paper de vàter, ja que la majoria de cops es sol utilitzar pilotes o material com ara cons o totxanes, però els rotllos de paper són una nova textura, forma, i tothom pot agafar-ne un de casa per poder jugar, sense que suposi un cost molt alt.
- A: de quina etapa es tracta? -> Etapa d'adolescència.
- G: es podria treballar objecte sobre objecte, amb un altre rotllo, és a dir, que cada equip en tingués dos, i que algun relleu consistís en portar-los els dos alhora amb diferents parts del cos.
- T: gràcies al rotllo de paper, en alumnat d'etapa educativa, es desperta la curiositat de l'alumnat per aprendre. En introduir objectes diferents, generen sorpresa. Només veure el rotllo de paper ja ens desperta la curiositat i tenim interès per saber de què tractarà el joc. És un objecte senzill, i el joc no requereix material.
- A: com creieu que entendran aquesta activitat els nens? Com la interpretaran? -> Potser, per a donar més èmfasi a la millora de l'equilibri, es podria fer que en contes de competir, col·laboressin.
- G: si es fes una activitat cooperativa, per exemple, a l'hora de transportar el paper amb el peu, que és el repte més complicat, que es fes amb la col·laboració de tot el grup.
- T: les distàncies han estat molt ben calculades, ja que al ser curtes, dona la possibilitat d'acabar l'exercici i ofereix molt dinamisme (evita que els demés s'avorreixin).
- A: Es podria treballar amb algun altre objecte que no fos el rotllo de paper? -> Sí, tot i que estava pensat per utilitzar el rotllo, degut a que és un objecte que no es sol utilitzar i és un factor sorpresa, també es podrien utilitzar qualssevol objecte que ens permetés col·locar-lo sobre el nostre cos.
- G: no remarcar tant la competició, i recordar que l'objectiu principal no és quedar primer, sinó fer-ho el millor possible, per treballar l'equilibri.
test de coordinació
També vam realitzar un test de coordinació, en el que es fa un seguit de proves criterials, i els resultats obtinguts es comparen amb altres resultats obtinguts per ell mateix en altres moments. A més, es valora el progrés de l'alumnat al llarg del camí, i aquest test pot servir posteriorment per a entrenadors i professors a l'hora d'educar en aspectes motrius als seus alumnes o jugadors.
M'ha semblat molt interesant haver estat capaços de crear un test que, tot i no haver estat validat per cap entitat, igualment pugui ajudar a donar una perspectiva general sobre la coordinació dels nens i nenes. M'agradaria aplicar-lo a alguns alumnes de l'INEFc, per poder observar quins resultats hi surten, i reflexionar sobre si ha estat ben plantejat el test, o s'hauria de canviar i modificar algun aspecte concret.
A més a més, si algun dia soc entrenador de bàsquet, m'agradaria aplicar-lo als jugadors. D'aquesta manera, es podria treballar individualment amb aquells que tinguessin més mancances, ja que en aquest esport és molt important la coordinació, ja sigui òcul-pèu (es necessita molta coordinació de peus per no fer passos), òcul-mà, etc. Crearia una sèrie d'exercicis, com ara salts de tot tipus, exercicis d'oposició amb companys, desplaçaments amb implements, combinació de desplaçaments amb ritmes i velocitats... A més de treballar la coordinació, també es treballaria el físic.