QUÈ ÉS LA LATERALITAT?
- Lateralitat:
La lateralitat es pot descriure com la predominança o hemidominancia corporal d’una de les parts simètriques del cos, és a dir, la preferència en 'ús d'un costat o un altre de l'ull, la mà, el peu i l'oïda. També és la capacitat d'orientar-nos en l'espai. Depèn de factors neurofisiològics, genètica hereditària i factors socials (lateralitat socialitzada o adquirida segons el funcionament social)
​
Hi ha dos tipus de lateralitats:
1) Lateralitat integral o homogènia, dretana o esquerrana, en la que es dona preferència de la mà, peu, ull i oïda en un mateix costat.
2) Lateralitat no integral o heterogènia: La preferència d’ús de la mà, peu, ull i oïda, està indiferentment en el costat dret o esquerre. Podem trobar diferents tipus:
- Creuada: no hi ha uniformitat del costat corporal o hi ha un domini que és contrari a la resta.
- Ambidextrisme: dominància equitativa d'ambdós costats. Segons Niort, és la capacitat d’utilitzar les dues mans amb la mateixa eficàcia i en qualsevol activitat.
- Ambilateralitat: l’eficàcia no és bona en tots els segments, i la lateralitat no està definida.
- Contrariada: quan la lateralitat innata ha estat contrariada obligatòriament per qüestions socials o culturals, i la persona utilitza el costat contrari al seu desenvolupament evolutiu.
- Funcional: en l’esport de rendiment, per exemple en el tenis, Nadal des de petit ha aprés a colpejar amb la mà dreta i amb l'esquerra indistintament.
- Patològica: a causa de malalties o accidents.
- Indefinida: es dona el cas quan la lateralitat no està definida.
​
La lateralitat ben definida comporta una millor coordinació motriu, i a nivell acadèmic, una major concentració, atenció, millor rendiment i més facilitat d'aprenentatge. A més a més, facilita la comunicació i relació a nivell social. Finalment, es té constància que la lateralitat està estretament vinculada a la orientació espacial i temporal, ja que permet tenir una bona construcció de l'esquema corporal.
Test de lateralitat de Jannick Niort:
El test de lateralitat de Jannick Niort és un test extret de la seva tesi doctoral. El va enfocar en la lateralitat i el síndrome X fràgil. Tot i que neix inicialment per a persones amb discapacitat intel·lectual, es va observar que es podia aplicar en persones sense discapacitat. Els ítems són molt fàcils, ja que es tracta de tasques quotidianes, del dia a dia, i es pot utilitzar el material que desprès s'enumerarà per fer-lo mes fàcil. La durada és d'uns quinze minuts aproximadament.
Personalment, vaig fer el test amb en Martí, i hem va resultar molt entretingut i interesant, ja que en Martí és esquerrà, però ha descobert que, sense adonar-se, feia una gran part de les tasques amb la mà dreta.
Aquest test ha estat validat i contrastat per altres autors.
Hi ha dotze proves manuals (s'ha de fer més de 6 per determinar una mà), tres podals (s'ha de fer dues per determinar), dues oculars (s'ha de fer dues per determinar) i una auditiva (s'ha de fer una per determinar).
El material és el següent: paper, cullereta, pinta, una baralla, tisores, una escombra, una pilota, un martell, una banc, cartes, bolígraf, raspall de dents i una ampolla d'aigua.​
Adrià Bielsa
06/12/2002
A1.1
18
Barcelona
INEFc
Barcelona
20/11/2020
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
- Mans: 11/12 amb la dreta, per tant, es pot concloure que soc destre.
- Peu: 3/3 amb el peu esquerre. Tot i que les tres probes les faci amb la cama esquerre, i es pugui concloure que soc esquerrà, m'agradaria aclarir que, de petit, vaig voler acostumar-me a xutar amb la cama esquerre, i ara hem costa molt xutar amb la dreta (lateralitat funcional). A més a més, els esglaons els pujo amb l'esquerra també perquè hi ha una rajola diferent al primer esglaó a la part esquerra, i de petit sempre volia trepitjar-la. Es podria entendre com una lateralitat contrariada, ja que va ser decisió meva fer-ho d'aquesta manera.
- Ull: 2/2 amb l'ull dret. Estic convençut que és perquè és amb l'ull que veig millor, ja que porto ulleres, i a l'ull esquerra tinc una graduació major. Hem passa igual quan pico l'ullet (el pico amb l'esquerre).
- Oïda: 1/1 amb l'esquerre, per tant, soc esquerrà en referència a la lateralitat d'oïda.
La meva lateralitat és homogènia dretana, ja que predominen les accions amb la dreta (mà i ull), però amb creuament peu-oïda, els quals els faig amb l'esquerra.
He afegit la següent reflexió al "Jamboard", en la qual hem pregunto sobre una de les proves, en concret la auditiva, si no estaria condicionada per l'escriptura.
En la meva opinió, la prova d'escoltar amb la orella a la paret, està condicionat per la mà amb que escrivim. M'explico: quan escrivim, tendim a flexionar el coll cap en la direcció contrària, és a dir, si s'escriu amb la dreta, el cap tendeix a estar inclinat cap a l'esquerra. D'aquesta manera, el coll és més flexible en un dels dos costats, el qual utilitzarem per escoltar, ja que amb l'altre ens costa més girar el cap.
He volgut afegir el test del meu company, Martí Aguilar, perquè m'ha resultat molt curiós, i alhora desconcertant els resultats que han sortit en la lateralitat referent a la mà.
M'agradaria fer una valoració d'aquest test, i és que crec que no s'hauria de posar al mateix nivell accions com escriure o dibuixar, i accions com utilitzar una escombra o destapar una ampolla. En Martí, tot i que s'observa que té molta facilitat en utilitzar ambdues mans, està convençut que és esquerrà. Accions que requereixen de molta precisió com escriure o dibuixar, les fa amb l'esquerra, però altres com creuar els braços o repartir cartes, les fa amb la dreta. Per tant, en la meva opinió, a l'hora de fer el recompte, no el faria contant quantes es fan amb la dreta i quantes es fan amb l'esquerra, sinó quines es fan amb cada mà.
Tot i això, en el cas d'en Martí, crec que es tracta, des del respecte, d'una lateralitat desestructurada i mal treballada.