top of page

APROXIMACIÓ A LA EVOLUCIÓ MOTRIU

La classe de la setmana 2 (virtual), va servir per conèixer la matèria, els objectius, les proves, els horaris, la finalitat, etc. 

El divendres també teníem classe. En ella, es van aprendre conceptes bàsics sobre la motricitat, les 8 categories CAI (segons els companys, l'adversari o la incertesa del medi), els 6 DAM, els principis que regeixen el desenvolupament humà, com són el desenvolupament biosocial, cognitiu i psicosocial, els estadis de desenvolupament, el creixement, la maduració, etc.  M'ha resultat molt interesant la diferenciació de les diferents etapes del desenvolupament motriu, molt lligat a la edat cronològica i al desenvolupament motriu.

Hi ha un aspecte dins de la teoria de Rigal que no acabo de compartir, tot i que no dubto de la seva certesa. Rigal explica que l'època d'or és des dels 6 fins als 12 anys, i a partir d'aquesta etapa, tot el que no s'hagi aprés costarà més. Personalment, conec a molts jugadors de bàsquet que van començar a jugar a partir dels 14 anys, i les seves habilitats i tècniques són millors que no pas les d'aquells nens que havien començat a jugar des de ben petits. En la meva opinió, això és degut a que molts cops, de petits, aprenem de manera errònia molts conceptes per la falta de maduresa, tant motriu com intel·lectual.

​

51u5lXlBipL._AC_SY400_.jpg

Si algun cop pogués ser entrenador, crec que hem centraria en les habilitats motrius bàsiques durant l'etapa escolar, tot i que també faria exercicis per començar a tenir habilitat amb la pilota (habilitat motriu específica de control i maneig d'objectes). El problema en el bàsquet, com en tants altres esports, és que, quan els nens i nenes són petits, l'esport no està prou adaptat. 

Per exemple, en bàsquet, quan es fa un tir de llarga distància (tir de tres punts), s'ha de saltar cap a munt, però no cap endavant, perquè això pot fer que, en caure, es trepitgi la línia de 6,25, i el tir contaria només dos punts. Quan som petits, la pilota pesa molt, i per poder impulsar-la, sempre es realitzen salts cap endavant, per donar-li més força al llançament. Quan som més grans, ens és molt difícil corregir aquest error. 

D'aquesta manera, en la meva opinió, crec que s'hauria de tenir molt present les habilitats dels jugadors, i ajustar el joc als nens i nenes. Quan siguin més grans, ja s'ajustaran ells. 

2.jpg
descarga (1).jpg

El Dr. Carles Ventura, professor de psicologia a l'INEF, va demanar la següent tasca: a partir d'un fragment de la pel·lícula "L'infant Salvatge", haviem de respondre les preguntes que se'ns proposava. Una de les preguntes era explicar l'evolució motriu d'en Víctor, el protagonista de la pel·lícula. Gràcies a les casses d'aquesta setmana, he pogut explicar-los (a continuació es troba un pdf amb el treball de psicologia adjuntat).

 

Hem dono compte que prenent i repassant diàriament els apunts, aprenc tot allò que s'explica, i no hem resulta complicat aplicar-ho a altres assignatures o tasques alienas a l'assignatura de motricitat. Per a mi, com ja vaig dir, la disciplina de motricitat m'és completament nova, però les bones explicacions hem permeten entendre tots els conceptes. Segueixo molt motivat i amb moltes ganes d'aprendre. Tinc pendent l'activitat de la línia de temps, la qual la realitzaré la següent setmana.

 

Cal dir que m'ha resultat d'immensa utilitat el power, ja que feia captures de totes les diapositives ja que les taules amb les etapes i les activitats que es desenvolupen en cada una d'elles s'entenen i estant molt ben fetes.

Finalment, volia remarcar que tots aquests coneixements són útils en qualsevol àmbit, ja sigui com a entrenador, professor o fins i tot pare i mare. Conèixer les capacitats de cada individu és d'enorme importància, i s'hauria d'ensenyar a tothom, no només a la casa de l'INEF.

L'activitat de l'infant salvatge es troba en el següent document, amb les reflexions que s'han fet:

bottom of page