LECTURES, REFLEXIÓ I DEBAT
REFLEXIÓ PERSONAL
MOTRICITAT INFANTIL: LES 10.000 HORES.
​
Des del meu punt de vista, estic completament d'acord que els nens i nenes, en edats primerenques, necessiten realitzar el màxim d'hores motrius. No es tracta únicament d'un desenvolupament físic, sinó també psíquic. Es donen molts casos en que alguns infants, els qual no han realitzat molta activitat física, o exercicis d'equilibri, coordinació, etc durant la seva infància, quan son grans, tenen molts problemes alhora de realitzar diferents tasques com ara esports d'equip, dansa... que requereixen coordinació, orientació, presa de decisions...
Per evitar aquest tipus de problemes, basant-me en la meva pròpia experiència, crec que és importantíssim jugar i imaginar. D'aquesta manera, els nens i nenes es proposen reptes constantment. Per exemple, de petit, solia jugar imaginant-me que caminava sobre una corda fluixa, i només podia trepitjar pels cantons de les rajoles. El desplaçament, per tant, estava enfocat en l'equilibri. M'ho passava bé i aprenia moltes accions motrius que si no hagués desenvolupat de petit, avui en dia hem serien molt més complicades d'aprendre.
Si els meus pares m'haguessin donat un mòbil o m'haguessin assentat davant la televisió, amb molta seguretat no hagués sigut hàbil en els esports. Per això crec que és imprescindible evitar qualsevol eina que faci que els infants estiguin quiets, que no imaginin ni els permeti desenvolupar-se, sobretot, en referència a les pantalles.
BASES PEDAGÒGIQUES PER A UNA EDUCACIÓ ESPORTIVA.
Personalment, en aquest cas, no estic tant d'acord amb l'article. Aquest article proposa que "l'esport educatiu s'ha de plantejar com un procés, el qual formi part de la construcció de la personalitat de l'individu, i no tant com un divertiment o un entrenament". No crec que sigui una bona idea, que des de petits, ens enfoquin l'esport com un altre mitjà per aprendre, i no com una activitat per passar uns moments de diversió sense preocupar-nos durant unes hores del saber i el coneixement que ja engloben totes les altres assignatures que s'imparteixen a l'escola. És cert que l'esport ha de tenir uns valors, però potser aquests no s'aprenen fins que assolim un nivell de maduresa elevat. Jo, personalment, he sigut capaç d'entendre l'esport aquest últim any, entendre els seus valors i aprendre sobre ell. Quan era petit, utilitzava els entrenaments de bàsquet per passar-ho bé i gaudir, ningú hem va ensenyar que l'esport havia de construir la personalitat de l'individu. És més, si els primers dies m'haguessin explicat tots aquests valors, segurament m'hagués desapuntat, perquè el que es busca, pràcticament sempre en l'esport o l'activitat física, és l'evasió i els moments de diversió.
És cert, com ja he dit, que quan som més grans, tots aquests aspectes s'han d'ensenyar i fomentar, però no es pot perdre l'essència de l'esport, la qual és, sempre des del meu punt de vista, un moment de diversió.
Un altre aspecte, el qual pot ser polèmic, però m'agradaria comentar, és que és innegable les diferències que hi ha entre el sexe masculí i femení en el físic. Potser es poden dissimular en edats primerenques, però a partir dels 12 anys, no crec que s'hagi d'evitar la separació de nens i nenes. Físicament, el cos d'una dona i el d'un home són diferents. Per exemple, en acrobàcies, el cos d'una dona, en general, és més flexible. Per altre banda, en bàsquet, hi ha molt poques dones que mesurin 2'15 metres, mentre que en equips masculins, hi ha pràcticament tots els equips. Amb aquesta reflexió no es discrimina cap gènere, és més, estic en desacord en que l'esport femení té molt menys pes en la societat que el masculí. Tot i això, a nivell competitiu, en la majoria d'esports, el gènere ofereix una gran diferència (no és una qüestió social sinó genètica, tant a un gènere com a l'altre).
Vull aclarir, finalment, que un dels punts que estic més d'acord amb aquest article és el de potenciar les bones relacions humanes.
PREGUNTES DEL DEBAT
MOTRICITAT INFANTIL: LES 10.000 HORES.
​
1) Quina és la importància d'aconseguir realitzar 10.000 hores d'experiències motrius significants i gratificants dels 0 als 8 anys?
Realitzar 10.000 hores d'experiències motrius espontànies, variades i gratificants és essencial per la organització i construcció de les estructures neurobiològiques i motores bàsiques del cada individu, és a dir, per aconseguir un desenvolupament òptim.
​
2) Què vol dir "plasticitat de moviment"?
Si l'acció motriu que l'individu vol portar a terme, ja és conegut o es posseeix experiència prèvia, el nostre organisme consulta la memòria motriu i rescata una acció similar emmagatzemada, la qual va ser guardada ja que ha estat repetida amb èxits bastants cops.
​
3) Quines son les 3 escorces i quina relació hi ha entre elles?
És el conjunt de l'escorça frontal (la qual decideix i representa l'acció a realitzar), l'associativa (la qual programa l'acció pertinent determinant els paràmetres biomecànics, el grau de tensió i els nivells d'energia) i la motora (en la qual s'obté informació interna i externa que retroalimenta o corregeix el model si no és el desitjat).
​
4) Quina relació hi ha entre quantitat i qualitat motriu?
Per a que el nen es desenvolupi d'una manera òptima motriument, ha d'haver una amplia quantitat d'hores enfocades a la motricitat, i aquesta ha de ser conscient, és a dir, variada i original.
"Un buen educador se constituye de manera natural en un referente luminoso (un verdadero faro) en el proceso de construcción personal del educando: contribuye a enriquecer la calidad de vida de los alumnos en relación a su entorno próximo y puede ayudar a vislumbrar el viaje hacia la felicidad."
​
Olivera-Betrán, J. (2009).
Anatomía de un educador.
BASES PEDAGÒGIQUES PER A UNA EDUCACIÓ ESPORTIVA.
​
1) Els valors de l'esport es poden transmetre per ells mateixos o bé cal tenir en compte una sèrie d'aspectes o condicions?
Els valors educatius de l'esport no poden transmetre's automàticament si no es sota unes condicions pedagògiques i didàctiques. Per a que un procés educatiu sigui eficient, es requereix d'un esforç de l'educador. El resultat serà un creixement personal. Per tant, l'esport educatiu s'ha de plantejar com un procés, el qual formi part de la construcció de la personalitat de l'individu, i no tant com un divertiment o un entrenament. Els educadors han d'haver estat formats en la correcta interpretació de l'educació esportiva, definint els objectius, els continguts, les orientacions didàctiques i les avaluacions .
​
2) Quins són els criteris pedagògics per a una educació esportiva?
Es parteix d'una concepció humanista de l'individu en la qual aquest es troba amb si mateix i des de la pròpia realitat promou la construcció de la seva personalitat. Hi ha 11 criteris:
1. S'ha de denominar educació física a l'educació esportiva, ja que d'aquesta manera s'entén a la persona com un ser intel·ligent obert al social i a el coneixement, capaç de construir, de manera autònoma i lliure, l'autorealització de l'individu.
2. Cal abordar l'esport de manera que l'alumne descobreixi per si mateix els conceptes específics, la motricitat esportiva, les normes que el regeixen i els seus valors.
3. Cal conjugar els objectius de rendiment, propis de l'esport, amb els objectius de desenvolupament personal, propis d'una pedagogia constructivista.
4. Ha d'haver una pedagogia cognitiu constructivista, basada en mètodes d'exploració, assaig i el descobriment guiat. Hem de promoure processos menys directius fonamentats en l'exploració lúdica, la recerca activa d'informació i el descobriment guiat de l'enorme gamma de possibilitats motrius que planteja l'esport en el seu conjunt.
5. Estimular la polivalència motriu.
6. Promoure amb especial èmfasi la capacitat de decisió de l'alumne en diverses situacions de competència, dificultat, complexitat, risc i fatiga.
7. S'ha d'incloure una pedagogia del fracàs.
8. Potenciar la capacitat introjectiva del subjecte a través de la reflexió individual mitjançant l'observació i l'autoobservació.
9. Potenciar les bones relacions humanes.
10. Proposar amb fins pedagògics fórmules d'aproximació i integració de tot l'univers esportiu agrupant i classificant les diferents disciplines pedagògiques per la seva afinitat estructural i funcional comuna.
11. Establir una classificació al voltant de criteris històrics i pedagògics.
12. Desenvolupar una pedagogia esportiva connectada amb la realitat que l'envolta. La interrelació de aquesta pedagogia esportiva amb l'àmbit escolar, social i mediambiental és essencial per la seva pròpia supervivència.
​
3) Segons l'article, és aconsellable el desenvolupament de la tècnica esportiva en les primeres edats? Per què?
No. s'ha de substituir la pedagogia basada en l'ensenyament de les tècniques esportives i la seva posterior automatització, per la pedagogia cognitiu constructivista, basada en mètodes d'exploració, assaig i el descobriment guiat.
El desenvolupament de les tècniques esportives suposa, en
les primeres etapes de la formació de l'alumne, un empobriment de el ric bagatge motor de l'esport i l'inici d'un procés d'hora de
automatització.
​
4) Què significa la "pedagogia del fracaso" que apareix a l'article?
Significa la no-descriminació d'aquells que no obtenen la victòria, que, en el cas de l'esport, és només d'un sol individu. El fracàs ha de suposar una experiència bàsica per al creixement personal i una condició prèvia per aconseguir l'èxit.
​​
INICIACIÓ DEL PASSAPORT MOTRIU:
A la sessió cinc i sis pràctiques, es tractava de plasmar, en grups, les activitats que havíem creat per al passaport motriu. Al grup al que pertanyo, "Els saltimbanquis", està format per en Martí Aguilar, l'Alejandro Almendros i en Sergi Areny. Cadascú va fer una activitat diferent, en la meva opinió, molt divertides. Durant la sessió 5, cam anar una per una, realitzant-les i gravant-les. A la sessió 6, la vam mostrar a la classe, i vam rebre un feedback.
No es va poder gravar l'activitat d'en Martí perquè va decidir canviar l'activitat
A la sessió pràctica 6 vam realitzar la meva activitat, amb algunes modificacions, com per exemple el número de tanques i de cercles. En els vídeos s'aprecia que hi ha tres circuits. Cada grup, format per 3 persones, van rotant les posicions, per tant, tothom participa. El feedback de la classe ha sigut el següent:
Feedback 1:
- Estrella: "per ser un circuit tant curt, hi ha 3 tipus de desplaçaments, i està molt bé perquè practiques reptació, gateig i córrer."
- Desig: "que hi hagi competició afavoreix que es faci més ràpid, però alhora es faci pitjor (tècnicament)."
Feedback 2:
- Desig: "posar matalassos per evitar el fregament amb el terra, ja que quan ens tiràvem al terra al
principi ens hem fet mal."
​
Feedback 3:
- Desig: aquells que aguantessin els cons participessin d'alguna altre manera dins l'activitat, per exemple, amb rotacions, o que un sol membre del grup aguantés els dos cercles.
​
​
A nivell de variable cognitivo-motriu, una opció proposada per un company seria no delimitar el tipus de desplaçament i donar completa llibertat per arribar fins al con.
Gràcies als feedbacks, hem cregut recomanable canviar els aspectes que es podien millorar: