CAPACITATS MOTRIUS
Exterognosia: entesa com les relacions del cos amb els elements espacials i temporals compresos en una dimensió externa a la realitat corporal. Comprèn 3 capacitats:
1) Espacialitat: és la percepció de l’espai, lloc on ens movem, situem i desplacem. L’orientació espacial està formada per una estructuració espacial i una organització espacial. La lateralitat està estretament vinculada a l’orientació espacial, ja que defineix la direccionalitat del cos i l’acció motriu en relació a l’espai.
2) Temporalitat: suposa la representació dels canvis que han succeït, succeeixen i succeiran. El temps és una experiència de seqüència i ordre. Per treballar la temporalitat a edats primerenques, és molt important fer rutines. La temporalitat està formada per la orientació temporal, la estructura temporal (ordre, durada i so) i la organització temporal.
3) Lateralitat: és la predominança d'una de les parts simètriques del cos (ull, mà, peu i oïda). La lateralitat depèn de factors neurofisiològics, genètics i socials. Hi ha dos tipus de lateralitat, la homogènia (preferència de mà, peu, ull i oïda en un mateix costat) i la heterogènia (creuada, ambidextrisme, ambilateralitat, contrariada, funcional, patològica i indefinida).
4) Coordinació: és la capacitat de regular de forma precisa i eficaç la intervenció del propi cos en l’execució de tota habilitat motriu. Comprèn els conceptes de precisió, eficàcia, eficiència i harmonia, els quals tenen com a fonament el sistema nerviós central. Existeixen dos tipus de coordinació, la dinàmica general i la segmentària (òcul-manual, òcul-pèdica i òcul-cefàlica).
SOCIO-MOTRIUS
​
Són capacitats de comunicació i interacció amb els altres mitjançant l’acció motriu. Alguns dels contingut són: comunicació, introjecció, interacció, oposició-col·laboració, creació d’expressió, imaginació i està vinculat amb el joc i la recreació. Nosaltres ho vincularem amb les emocions.
FÍSICO-MOTRIUS
​
Activen les funcions basals de l’organisme i basen la seva actuació sobre l’estructura anatòmica-morfològica. Alguns dels contingut són: velocitat, força, resistència, flexibilitat...
PERCEPTIVO-MOTRIUS
​
Deriven de l’estructura neurològica. Organitzen l’entrada d’informació sensorial per donar una resposta motriu.
Alguns dels continguts són:
- Espacialitat.
- Temporalitat.
- Corporalitat.
- Ritme.
- Lateralitat.
- Estructura espacio-temporal.
Es vincula amb l’equilibri i la coordinació.
Les accions perceptivomotrius són:
a) Són essencials per la qualitat de les accions motrius.
b) Les habilitats i capacitats contenen dimensió perceptiva provinent de l’estimulació sensorial.
c) Organitzen l’entrada d’informació sensorial per donar la resposta motriu.
d) Depenen de la maduració del sistema nerviós.
e) Són més complexes d’avaluar i observar.
f) Són capacitats clau per identificar problemes d’aprenentatge motor que fan referència amb la lateralitat, l’orientació temporal i espacial, l’equilibri i la coordinació.
​
RECREATIVO-MOTRIUS
​
gaudir en el moment de la vivència, satisfacció durant la vivència i després d’ella i autonomia com la capacitat d’opció abans, durant i després de la vivència. Alguns dels contingut són: satisfacció, autonomia, compensació, individualització i gaudir. Es vincula amb la recreació.
Somatognòsia: coneixement i maneig del propi cos, fruit de la relació dels aspectes mecànics i fisiològics. Engloba el següent:
1) Corporalitat: és la interacció amb un mateix, amb els materials, objectes i amb els altres.
2) Esquema: és la noció que tenim del nostre cos en relació a la morfologia de la persona (ossos, músculs i segments corporals). És el nivell quantitatiu.
3) Consciència corporal: conjunt d’idees i concepcions que tenim del nostre cos, la realitat i la imatge ideal que desitgem. És el nivell qualitatiu.
4) Imatge corporal: és la combinació i contrast continuat entre la imatge i l’esquema corporal.
5) APTO: actitud tònico-postural-ortoestàtica que reuneix el to muscular i la postura corporal, mitjançant els quals es genera l’equilibri. Es tracta del manteniment del cos sobre l’eix vertical.
6) Respiració i relaxació: són capacitats intrínseques de la nostra motricitat, educables i entrenables. Gràcies a l'educació i entrenament, es pot incidir sobre la tensió muscular i emocional, millorant la postura i actitud corporal.
7) Equilibri: és la capacitat de controlar el propi cos en l’espai davant la intervenció de factors de desestabilització motriu. És l’habilitat per mantenir el cos en posició recte, gràcies als moviments compensatoris que impliquen la motricitat fina i la motricitat gruixuda, ja sigui quan el subjecte està quiet o en desplaçament.
Tota acció motriu esdevé un exercici d’equilibri quan la seva execució requereix un ajust corporal ja sigui reflex (intervé ATPO), voluntari (l’apliquem de manera conscient) o automàtic (activitats rutinàries).
SOMATOGNÒSIA:
​
​
La somatognòsia s'entén com el coneixement i maneig intern del propi cos, del conjunt d’aspectes morfològics, sensorials i funcionals del propi cos.
Un aspecte que m'ha cridat l'atenció d'aquest apartat és el que fa referència al llenguatge corporal (conjunt de postures, gestos i actituds corporals que ens permet entendre el comportament de la persona), degut a la següent experiència personal:
Tinc parella des de fa uns anys, el seu nom és Júlia, i des de que ens vam conèixer sempre m'ha dit que era molt expressiu amb els gestos de la cara, i que sabia tot allò que pensava si hem mirava.
Hem resulta molt difícil comprendre com no només som capaços d'entendre els demés pels gestos que realitzen, sinó de com és possible que puguem realitzar tants amb la cara. És casi com si ens poguéssim llegir la ment gràcies a la expressió corporal.
​
​
JO FENT QUALSSEVOL ALTRE ASSIGNATURA
Com es pot apreciar, quan estudio per altres assignatures, la meva postura corporal indica esgotament. El meu cap recolza sobre la mà, i no tinc moltes ganes de seguir treballant.
JO FENT MOTRICITAT
Per altre banda, quan estudio motricitat, el meu cos reacciona davant la força de gravetat pràcticament com si aquesta no existís. Enfronto la situació des d’un angle molt més positiu, amb ganes i alegria. La meva postura permet identificar una actitud de satisfacció, ja que els aprenentatges són gratificants i molt útils, ja que la vida és motricitat.
CREACIÓ D'UN EXERCICI DE RELAXACIÓ:
Ambient: la temperatura ha de ser temperada, d'uns 24 graus centígrads. La llum tènue, si pots ser, natural (una bona opció és durant el matí o la tarda, quan surt o es pon el sol. És ideal un ambient tranquil (amb música relaxant) o sense soroll. Es pot tenir una màrfega o un coixí per a que l'activitat sigui més còmode. De la mateixa manera, és ideal roba ample o de malla.
Si es realitza l'exercici de relaxació amb algú, la veu ha de ser clara, suau, amb pauses, etc.
​
En el meu cas, prefereixo un exercici de mindfulness, es a dir, d'atenció plena, amb els ulls tancats, per ajudar a la concentració. Ens pot servir per focalitzar-nos i estar preparats per a la tasca que realitzarem a continuació.
​
Es busca sensacions de repòs i estat de calma. Durant l'exercici es respirarà profundament, i quan ens veiem molt relaxats, direm el següent: “Estic en pau”. Gràcies a les inspiracions i espiracions tranquil·les, serà un èxit si s'aconsegueix un descens de la freqüència cardíaca.
​
​
Com s'observa, la respiració és molt important, i va lligada de la mà de la relaxació.
CURIOSITATS:
Finalment, m'agradaria afegir informació sobre un tema que m'ha donat que pensar aquestes últimes setmanes. La sèrie de Netflix de "The Last Dance", una sèrie basada en els anys de carrera del ex-jugador Michael Jordan, narra com aquest jugador i el seu equip van guanyar els sis campionats que els van definir com una de les dinasties més importants dins el món del bàsquet americà. Un dels aspectes que hem va cridar molt l'atenció i hem va semblar molt i molt interessant, és quan es parla de les sessions de ioga que tot l'equip realitzava. L'entrenador, Phil Jackson, aconsegueix la cohesió de l'equip gràcies al ioga i la tradició dels natius americans.
D'aquesta manera, hem dono compte que la relaxació és d'una immensa importància, i ens permetrà crear i comunicar-nos amb els demés d'una manera molt més eficaç.
En el següent enllaç es pot trobar una mica d'informació sobre Phil Jackson i les seves sessions de ioga.
​
​
Palella, G. (2020). The Last Dance nos ha regalado al icona de estilo que necesitábamos. GQ España. https://www.revistagq.com/moda/articulo/the-last-dance-phil-jackson-looks-joven.
Com a possible futur entrenador de bàsquet, m'encantaria poder utilitzar tècniques de relaxació per ajudar al rendiment professional dels jugadors. No crec que ho implementés en nens i nenes menors a 18 anys, ja que potser, la seva maduresa no és la suficient, i en aquestes edats, es ve a fer esport i passar-s'ho bé, però a partir dels divuit anys, els jugadors comencen a entendre l'esport i tot el que suposa. Per exemple, quedar mitja hora abans de que comenci l'escalfament per a un partit, podria ser molt beneficiós per un ambient de concentració i focalització màxima.