SOMATOGNÒSIA I EQUILIBRI
RESUM DE LA TEORIA:
​
L'epicentre de les capacitats perceptivo-motrius són l'equilibri i la coordinació.
L’equilibri es pot definir com la capacitat de controlar el propi cos en l’espai, davant la intervenció de factors de desestabilització motriu. Els ajustos corporals poden ser reflexos, voluntaris o automàtics.
El control de l’equilibri depèn de factors mecànics, fisiològics, de condició física i psicològics:
​
Per treballar l'equilibri, existeixen les següents variables:
- El cos en relació amb el propi cos i en relació amb els 3 nivells espacials (superior, mitjà i inferior).
- El cos respecte als objectes o altres persones.
- Els objectes respecte del cos.
- La manipulació d’objectes en relació amb altre objectes:
- Plans inclinats i les posicions invertides:
​
A mesura que s'eleva el centre de gravetat, l’equilibri es torna menys estable, i també si es redueix la base de sustentació i la línia de gravetat s’allunya del centre de la base de sustentació.
Per altre banda, es tornarà més estable quan el centre de gravetat es trobi proper a la base de sustentació, quan la línia de gravetat està al centre de la base de sustentació i quan més àmplia sigui la base de sustentació.
Existeixen dos tipus d'equilibri: l'estàtic o postular (no locomotrius ni impliquen desplaçament entre el centre de gravetat del cos i la base de sustentació), i el dinàmic o reequilibri (es dona quan el centre de gravetat surt de la base de sustentació i després d'un desequilibri, torna a ella).
​
Per desenvolupar i millorar l'equilibri en l'àmbit educatiu, algunes pautes són reduir parcialment alguns receptors sensorials com els ulls o oïdes, combinar accions complexes que integrin desplaçaments, maneig i control d’objectes, diversificar les superfícies de recolzament, entre d'altres.
Kyrie Irving
​
Personalment, no crec que l'equilibri sigui una capacitat perceptivo-motriu poc modificable i entrenable. Relacionant aquesta idea amb coneixements propis, en el món del bàsquet, hi ha jugadors que entrenen diàriament aquestes capacitats. Un exemple és Kyrie Irving, un jugador de la NBA, que forma part de l'equip dels Brooklyn Nets, qui, només visualitzant alguns dels seus entrenaments, es pot observar una gran diferència entre ell i la mitjana de la població pel que a l'equilibri respecta, ja que és capaç de mantenir-se en postures que sembla que desafien els límits de la gravetat:
QÜESTIONS
Un cop repassada la teoria, es pot respondre i reflexionar sobre algunes preguntes i qüestions mencionades a classe:
​
Quina relació hi ha entre l’equilibri, el centre de gravetat, la línia de gravetat i la base de sustentació?
Per aconseguir un equilibri òptim, la línia de gravetat s'ha de trobar en el centre de gravetat de la base de sustentació.
​
​
Quina importància té en la infància l’equilibri?
Durant la infància, a partir més o menys d'un any i mig, aprenem a controlar el centre de gravetat, i que aquest no sobrepassi la base de sustentació. Quan aprenem a que el centre de gravetat no sobrepassi la base de sustentació, aprendrem a reequilibrar-lo.
​
Què es pretén automatitzar?
Es busca automatitzar l'acció de la marxa. Un cop automatitzada, es mantindrà així fins la última etapa del cicle vital.
​
​
Què passa amb l’equilibri quan ens fem grans?
Deixa d'estar automatitzat, i la persona comença a tenir problemes d'equilibri.
​
Perquè és important el seu treball?
Si no tinguéssim el suficient equilibri, podríem caure constantment, tindríem debilitat muscular i dèficit de la marxa.
​
LA SESSIÓ 8 PRÀCTICA,
LA MILLOR MANERA D'APRENDRE RESPECTE L'EQUILIBRI
Imagina que ets un expert sobre l'equilibri i et conviden a parlar-ne durant 60 minuts.
Quins aspectes voldries explicar? Perquè és important l'equilibri?
​
Aprofitant els apunts, descriuria breument què és l'equilibri. Explicaria de quins factors depèn (mecànics, fisiològics, condició física i psicològics), quins mètodes hi ha per treballar-lo, els tipus d'equilibri (estàtic o dinàmic), i les pautes per desenvolupar i millorar l'equilibri en l'àmbit educatiu.
Finalment, crec que la millor manera de treballar i entendre l'equilibri seria fent una sessió molt semblant a la sessió 8 pràctica:
.jpg)
.jpg)
Teoria del desequilibri anterior
Finalment, volia afegir que, en l'assignatura d'anatomia, amb el Dr. Mario Llobet, durant la segona setmana vam estar estudiant la teoria del desequilibri anterior. Aquesta teoria pot ajudar a entendre com funciona l'equilibri anatòmicament. Segons la teoria del desequilibri anterior, el nostre cos té set punts on s'aboca la càrrega, que formen una línia perfecte que divideix el cos (si la persona esta perfectament compensada). Si s'entrenen els músculs postulars, aquells que treballen en el manteniment de la postura del cos, serà més fàcil tenir un millor equilibri. Per tant, gràcies a una gran concentració, i el treball específic dels músculs postulars, es podria millorar l'equilibri.
En el següent pdf, hi ha un breu resum, clar i concís d'aquesta teoria: