EXTEROGNÒSIA, ESPACIALITAT I TEMPORALITAT
RESUM DE LA TEORIA:
​
Tal i com s'ha estudiat durant la setmana 8, l'espai i el temps podríem dir que van agafats de la mà (són indissociables), ja que tot acte motor ocupa un temps, i es desenvolupa en un espai. Durant l'aprenentatge dels nens i nenes, comencen fent un esquema del seu propi cos. Més tard, aprenen a orientar el seu cos en l'espai i en el temps, per exemple, quan comencen a caminar. Per últim, aprendran a orientar objectes no pertanyents al seu cos, en l'espai i el temps. Un exemple seria quan comencen a jugar amb objectes. Quan aquesta progressió s'ha definit i interioritzat, son capaços de dur a terme les tres accions alhora (esquema corporal+orientació espacial i temporal del cos+orientació espacial i temporal dels objectes).
TEMPORALITAT
La orientació temporal suposa la representació dels canvis que han succeït, que succeeixen i que succeiran. És pot definir com la presa de consciència del temps. El temps, com a conseqüència d’activitats, el converteixen en una experiència de seqüència i ordre. La vida es realitza en el temps, el qual no es veu ni es percep a nivell sensorial. Per treballar la temporalitat i donar consciència als infants del temps, és molt important generar rutines.
La temporalitat està formada per la orientació temporal, la estructura temporal i la organització temporal.
La orientació temporal està formada per la estructuració temporal i la organització temporal. Tot plegat conclou en el ritme.
1) Orientació temporal: capacitat per orientar-se en una direcció determinada en el temps. Són molt importants les rutines.
2) Estructura temporal: és la capacitat d'avaluar un moviment en el temps seqüencialment, i que permet mantenir les relacions entre un i altre esdeveniment. La estructura temporal està formada per un ordre, una durada i un so.
- Ordre: és l'aspecte qualitatiu del temps. És la distribució cronològica dels canvis i esdeveniments successius al llarg d’un període de temps.
- Durada: aspecte quantitatiu del temps. Temps físic mesurat en unitats de temps. La percepció de la durada dependrà de l’edat i les característiques de la tasca.
- So: quan el temps no és visible però si audible.
3) Organització temporal: és la coordinació i adaptació del temps psíquic del subjecte i dels altres. Un acte qualsevol es constitueix a través d’una successió de moviments, i aquests moviments estan organitzats seqüencialment. La seqüencialització i la simultaneïtat caracteritzen la temporalitat.
ESPACIALITAT
Pel que fa a la orientació espacial, és la capacitat per situar el cos i localitzar objectes en l’espai, en funció de la seva orientació. L’orientació espacial està formada per una estructuració espacial i una organització espacial. La lateralitat, estretament vinculada a la orientació espacial, és la responsable per excel·lència de la capacitat d’orientació del cos en l’espai. Defineix la direccionalitat que donem al nostre cos i l’acció motriu en relació a l’espai.
1) Estructuració espacial: és la capacitat de prendre consciència de la seva ubicació en relació amb tot el que l’envolta, a través dels sentits. Ens permet classificar, categoritzar, distribuir, organitzar i relacionar els elements en l’espai segons la distància, la mida, la direcció i la orientació.
​
2) Organització espacial: és la capacitat d’organitzar i relacionar el propi cos amb les persones i els altres objectes en l’espai. S'aconsegueix gràcies a:
- Ordenació i seqüenciació: fer agrupaments segons el nombre de persones, edat, número de peu, per colors de roba...
- Depenent del període evolutiu: segons l'espai topològic (0-3 anys, lluny a prop), espai euclidià (3-6 anys, distància, mida, direcció, orientació del cos), i espai projectiu (7+ anys, espai com esquema de pensament i representació mental).
He tingut un dubte referent a la temporalitat. La teoria diu que la estructura temporal està formada per una durada, un ordre i un so. En el cas del so, s'explica que es dona el cas quan el temps no és visible, però sí audible.
No sé si és en sentit metafòric, ja que el temps, com bé sabem, no és audible. Potser interpreto erròniament la teoria, i es fa referència a la música. Tot i haver buscat en diferents webs, no he trobat cap que hem doni la resposta esperada. Intentaré resoldre el dubte el següent dia de classe.
Dubte resolt!!!
Es feia referència a la música, al so de cronòmetre..., no es pot observar ni veure, però es pot escoltar.
En el meu equip de bàsquet, durant uns anys, va haver un jugador que tenia una orientació espacial poc desenvolupada. També li costava molt fer exercicis de lateralitat; per exemple, no sabia quan havia de córrer per la dreta i quan havia de córrer per l'esquerra, o li costava decidir amb la mà amb que havia de votar o tirar a cistella, sobretot quan hi havia un defensor a prop seu. Si hagués estat entrenador seu, com que érem encara molt petits (6-7 anys), hagués treballat amb ell exercicis d'agrupaments segons edats, colors, alçada... o exercicis de lateralitat, per a que quan fos gran, no tingués tants problemes d'espacialitat. Els exercicis de coordinació, espacialitat i lateralitat podrien haver-li servit molt posteriorment.
"Sense organització temporal no hi ha comprensió oral ni escrita."
Com pot afectar la manca d'organització temporal en l'aprenentatge?
Pregunta 1)
L'organització temporal afecta l'adquisició d'aprenentatges tant bàsics i importants com la comprensió oral i escrita. També afecta en les matemàtiques, quan es fan seqüències numèriques. A més a més, aquests nens no podran organitzar tasques, i sentiran una gran angoixa. Com que la nostre societat està lligada tant a uns estrictes horaris, els serà molt difícil o impossible adaptar-se.
Pregunta 2)
A través de la successió dels moviments de les seves pròpies accions i moviments que fa, és a dir, gràcies a la espacialitat del seu propi cos.
Més tard, es farà amb objectes externs al seu cos.
Com s'accedeix a la noció de temporalitat?
Pregunta 3)
Gràcies a l'esquema corporal s'assoleix la orientació espacial i la organització temporal. Si no s'aprengués l'esquema corporal, seria impossible.
Perquè la noció d'esquema corporal és la base?
Pregunta 4)
És una relació de dependència, en que s'ha d'assolir un per aprendre el següent. Tots tres són característiques de l'exterognòsia. La seqüència és la següent: primer es treballa l'esquema corporal, després la orientació espacial, i per últim, la temporal
Quina relació hi ha entre esquema corporal, orientació espacial i organització temporal.
FEEDBACKS:
​
En els següents botons es troba, en primer lloc, el feedback que ha fet la Núria Alemany sobre el meu diari, i en el segon botó, el feedback que he fet jo del seu diari. Cadascú ha dit dues estrelles i un desig, de cada diari respectivament, i hem omplert una fitxa de coavaluació.
​
1) Per a què m’ha servit valorar el diari d’un altre company?
Haver observat un diari diferent al meu m'ha ofert una perspectiva totalment divergent. He vist possibles errors que jo també cometia sense adonar-me'n, i m'ha ajudat a corregir-lo. La originalitat, les imatges, els colors, m'han servit d'inspiració per seguir fent un diari cada cop més visual, i que ajudi a entendre, amb una simple lectura en diagonal, la idea principal de la setmana.
​
2) M’ha permès identificar aspectes de millora en el meu propi diari?
Efectivament, corregir el diari d'algú altre fa estar atent i molt susceptible als errors, molts dels quals, els hem comés nosaltres mateixos en els propis diaris. És un exercici molt saludable, no només per millorar els diaris, sinó també per agafar confiança amb els companys. Gràcies a haver fet aquest feedback amb la Núria, amb qui havia parlat molt poc, ara estem constantment ajudant-nos amb els treballs i demanant consells mútuament.
​
3) M’ha donat idees per ampliar el meu diari? Quines?
Una idea molt bona que m'ha donat ha estat posar botons al final de cada setmana per no haver de tornar a la pàgina principal i seleccionar la setmana següent. També m'ha aconsellat posar un índex a la part superior de cada setmana, amb el meu nom, la població i la universitat a la que vaig.
​
4) Sobre els comentaris de millora que he rebut del meu company, he incorporat... m’ha resultat útils per...
He incorporat noves reflexions i preguntes que m'he fet, ja que era el desig del "feedback", i l'he trobat molt encertat. També he revisat la ortografia, ja que gràcies a l'àmplia lectura que ha fet, ha trobat bastantes faltes ortogràfiques que havia comés.
Ha sigut una molt bona coavaluació. M'ha ajudat a millorar el diari.